Fonament: la força impulsora per a que el líquid travessi el filtre és la que exerceix la pressió atmosfèrica quan apliquem el buit al sistema. És el mètode més ràpid, i a vegades permet la filtració d’aquelles suspensions en que la força de gravetat no es suficient per el procés.
Utilitat: separar un sòlid d’un líquid, quan el que es vol recuperar és el sòlid. Ofereix una menor superfície de filtració per recollir millor el sòlid. El fet d’aplicar la succió amb buit permet accelerar la velocitat de filtració.
Un exemple d’aplicació d’aquest procés és la separació de l’agent dessecant d’una dissolució orgànica. En aquest cas, caldrà tenir cura que el sistema de buit no succioni part del líquid filtrat o faciliti l’evaporació del dissolvent durant el procés.
Material: peu, pinça, embut de Büchner, paper de filtre circular (de mida que cobreixi la base de l’embut sense sobrepassar-la), Kitasato, junta de cautxú, vareta de vidre, connexió a un sistema de buit (bomba de succió, trompa d’aigua). L’embut de Büchner i el paper de filtre poden ser substituïts per una placa filtrant.
Es disposarà d’un cercle de paper de filtre de diàmetre suficient per a que cobreixi la superfície de l’embut de Büchner sense que la sobrepassi. L’embut, juntament amb el filtre, s’ajusta al Kitasato amb una junta de cautxú, i el muntatge, soportat amb una pinça metàl·lica unida a un peu, es connecta al sistema de buit. El filtre es pot mullar amb el mateix dissolvent que conté la suspensió. A continuació, s’abocarà lentament la suspensió sobre el filtre amb l’ajuda d’una vareta de vidre, de manera que no hi hagi vessaments. El sòlid retingut en el filtre es pot rentar amb petites porcions de dissolvent (el mateix que conté el filtrat), i es deixarà una estona connectat al buit fins que quedi el més sec possible.